Pot allargar-se més o menys, però tot viatge comença i, tot viatge s'acaba.
Hi ha cops que durant el viatge visualitzes imatges, com si algú t'estigués programant les escenes del que vindrà, avanç informatiu d'una premonició que no vols creure. El viatge es teu i anirà com tu vulguis no? Tot va bé, fora distorsions!
Però l'empatia, aquella pedra fidel sobre la que has sustentat les teves relacions, se't pot girar en contra i et pot fer caure. No li tinguis en compte. Ja saps que com tota pedra és allà per fe-te veure que sempre pots tornar a caure.
I a aixecar-te.
El viatge es teu i anirà com tu vulguis, oi? Sí, fins i tot quan els companys de viatge fan de la teva empatia un camp erm, de tant que s'hi han pixat al damunt.
Però mentre el retrovisor deixa lluny i va fent petit a l'insignificant, tu et recordes que el viatge és teu i anirà com tu vulguis, oi?
I decideixes tornar a casa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada