Retrovisor

Pot allargar-se més o menys, però tot viatge comença i, tot viatge s'acaba.
Hi ha cops que durant el viatge visualitzes imatges, com si algú t'estigués programant les escenes del que vindrà, avanç informatiu d'una premonició que no vols creure. El viatge es teu i anirà com tu vulguis no? Tot va bé, fora distorsions!
Però l'empatia, aquella pedra fidel sobre la que has sustentat les teves relacions, se't pot girar en contra i et pot fer caure. No li tinguis en compte. Ja saps que com tota pedra és allà per fe-te veure que sempre pots tornar a caure.
I a aixecar-te.
El viatge es teu i anirà com tu vulguis, oi? Sí, fins i tot quan els companys de viatge fan de la teva empatia un camp erm, de tant que s'hi han pixat al damunt.
Però mentre el retrovisor deixa lluny i va fent petit a l'insignificant, tu et recordes que el viatge és teu i anirà com tu vulguis, oi?
I decideixes tornar a casa

El cas dels Catalans

M'hi ha fet pensar quan llegia avui aquesta notícia:
http://www.vilaweb.cat/noticia/4189391/20140506/financial-times-exigeix-rajoy-negociar-catalunya.html

El Financial Times donant consells a Rajoy perquè desenvolupi una tercera via i pacti amb els catalans... I he pensat "compte amb els britànics, que ja ens la van fotre una vegada". Digueu-me desconfiat.
Per qui vulgui saber que és això del cas dels Catalans, us recomano que llegiu (encara que sigui en diagonal) l'entrada que la vikipèdia té sobre aquest tema:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Cas_dels_catalans

Pd: Sí, estic recuperant el meu bloc. Tres anys sense escriure-hi són massa. A veure què passa...

Pel poeta

Una nit en vetlla i un succés,
taquen de gris aquests carrers.
Quan el sol surt busca el poeta
que no tenia por de la nit.

Una nit en vetlla i un succés,
i un sentiment d'indignació
Del qui mata a traició
perquè no té més raons.

Ell escrivia sense por
Perquè així era com vivia
Un més quan arrencava el dia
Un més quan tancava la nit

Hi ha un fanal que no il.lumina
ha quedat orfe de poesia.
L' han deixat sense paraules
amb les que donar llum a la foscor.

Dedicat a Salvador Iborra, poeta.

Hipotecats

El mercat sempre ha anat per lliure. El diner mai ha estat només en mans de les monarquies, ni dels governs; sempre hi ha hagut control del diner fora del poder polític en esferes, corporacions, bancs, que han esdevingut influents i motor d'aquest mateix poder. D'un temps ençà aquest mercat ha passat a control.lar el poder polític d'una manera tan pública i notoria que fa esfereïr. No és només que les grans corporacions o els grans capitals, influeixin en les decisions dels governs. Ara ja dicten per sobre d'ells amb posat irreverent. Tu vals, tu no. Tu caus, tu et salves. La vella guardia europea tremola, la vella estructura de països es desmorona. "Europa she deshmiembra", que diria Rajoy. Els països s'han hipotecat, i ara no poden seguir pagant la hipoteca contractada, i a sobre se'ls estan quedant el pis (= el poc poder que fins ara tenien). I ara ploren i imploren clemència. Us sona?

Sgae

Se us ha vist el llautó durant molts anys. Les noves tecnologies han començat a trencar la vostra xarxa i la vostra supremacia. Una societat privada (no ho oblidem) gestora que en cap moment gestiona els drets de tots els autors, sino els d'uns quants. Un tuf a monopoli que sembla que ha acabat esclatant. Lamentablement això no farà canviar la vostra actitut. Per sort la nostra (la de molts autors) fa temps que ha canviat. Que us aprofiti

Ells ja ho han guanyat tot...

Si és que aquests d'Iniciativa... Qualsevol cosa que toquen els seus departaments sembla destinada a anar malament i a generar conflicte. L'últim episodi el teniu amb la loteria. Fa un parell de setmanes que Loto Catalunya ha llençat una nova sèrie de "rasca rasca" dedicada al Barça, amb la publicitat "Ells ja ho han guanyat tot, ara et toca a tu". I clar, al cap de pocs dies va i ens foten fora de la Champions. Millor que es dediquin a una altra cosa, perquè estan gafats!!!!

Obre les finestres

Obre les finestres, que ja és aquí!!!
Que entri la primavera i ens renovi l'esperit. I que no et manqui la música, ni avui ni mai!

La fireta

Crec que ja ho havia dit algun altre cop, però cada cop que ens trobem en situacions com la nevada del passat dilluns, es demostra que vivim en un país de fireta, de broma, on els serveis públics ni són serveis, ni públics, on l'administració demostra zero competència a l'hora de pendre mesures pal.liatives i responsables. Si són on són i cobren el que cobren és perquè prenguin decisions i donin explicacions, sense enganyar. Administrar el país és això! I demanant responsabilitats a qui correspongui. En aquest cas, companyies subministradores de les quals depenen serveis com l'electricitat, resten impunes i immunes a les seves responsabilitats. Com diu aquell, sens pixen a la cara, i nosaltres hi hem de posar bona cara. Però fins quan?

Les ampolles

Jo no ho entenc, ja sé que em direu que és una tonteria (ja em veig "tens un comentari: és una tonteria"), però per què s'entesten en posar el centre neuràlgic d'una sèrie en un bar o un restaurant. Fot un efecte patètic veure les estanteries plenes d'ampolles irreconeixibles, de liquids groguencs, blavosos i vermells, que simulen els licors més utilitzats. Més que un bar sembla una farmàcia o una botiga de xuxes. No ho entenc. Vull dir, sé que és per tema publicitar-hi, però queda com el cul. Segur que és cosa meva.

Aunque la copia se vista de seda, en copia se queda

Bé, l'últim post que vaig penjar abans de patir l'accident parlava del tema de les còpies, i m'ha anat bé retornar al blog amb aquest tema. I és que és un tòpic, però és ben cert que ser original és ben difícil, tot és influència i tot s'encomana. Avui dia amb el Facebook tot això es fa més evident encara, però cal ser acurat, sobretot amb aquesta web. En fer servir una frase que has sentit, en crear una nova imatge, quan diem que ens agrada un grup de música o un escriptor. No pretenguem ser originals, ni els primers, ni els més cool. No costa res citar les fonts, i reconèixer que, com el comú del mortals, som influenciables. I és que amb el Facebook tot és molt ràpid, però les fonts són les que són. S'enganxa un mentider abans que a un coix, i com deia abans, "aunque la copia se vista de seda, en copia se queda".