Doncs això, de cop i volta estàs somiant, i com si es tractés d'una pel.licula, les imatges es combinen amb una magnífica banda sonora. Despertes, i mig endormiscat penses si el que acabes d'escoltar en el teu somni és d'algú o és fruit de la teva ment compositiva (hehe!). En aquest punt vacil.les entre continuar dormint o llevar-te i treure l'entrellat de la melodia. Tancant els ulls i donant capacitats infinites a la teva memòria penses "Va! Memoritza-la i demà segur que te'n recordes!".
I l'endemà és avui, i no en recordo ni un borrall.
dilluns, 30 / novembre / 2009
divendres, 13 / novembre / 2009
Carallibre
La que se m'ha quedat en veure el temps que fa que no escric res. Així no anem enlloc. Tant de Facebook no pot ser bo...
dimarts, 25 / agost / 2009
El món
El món és dels valents, dels que afronten, dels que empenyen. El món són els moments, amb els que et quedes, els que generes. El món és paciència perquè tot arriba, perquè et mous, perquè ho vols. Res és perfecte perquè sí, ho és perquè ho vius, ho és perquè ho vols. El món és estimar, perquè és la mostra que estem vius, que ho fem bé, és el mirall que ens retorna la imatge del que som, del que donem. El món sóc jo, el que cerco, el que vull, el que sento, el que donc i el que trobo. El meu món està bé.
I amb tu sempre surt bé.
I amb tu sempre surt bé.
dimecres, 19 / agost / 2009
dimarts, 4 / agost / 2009
La llei electoral
Avui us enllaço a l'article del Salvador Cot sobre la llei electoral. A veure què us sembla. Salut!
Article
Article
dilluns, 6 / juliol / 2009
Previsions
Per als que normalment això de l'astrologia ens ha cridat l'atenció, hi "creguem" més o menys, trobavem en el diari "Avui" un exemple d'astrologia propera, i si més no, feta amb gust. L'astròloga que feia les previsions diàries és la Gemma Blat, la qual des d'un llenguatge planer i directe, elabora unes previsions fàcils d'entendre i molt llunyanes dels típics i tòpics "...serà un bon dia per invertir els teus diners en un projecte", "núvols al voltant de la teva relació amorosa" o l'inestimable "nous projectes laborals afloren en la teva vida". Malauradament, les previsions diàries d'aquesta publicació han canviat de mans, i ara les porta algú anomenat Yelena, que només amb el nom ja dóna molts símptomes de cap a on ha derivat la secció. Una llàstima
dissabte, 20 / juny / 2009
Qüestió de números?
Avui m'ha arribat a través del Facebook una reflexió prou interessant com per deixar-la aquí perquè la llegiu
"No sé si perquè una ja n'està tipa de tanta hipocresia, o perquè la calor la sang altera, però no me'n puc estar d'enviar-vos aquesta reflexió:
Avui tots hem vist a les noticies l'enterrament "a bombo i platillo" del senyor que ahir va ser assassinat per ETA. Els amics i companys de feina carregaven el fèretre, els princeps donaven el condol amb tota solemnitat, els polítics d'un i altre costat vestien de negre rigurós, tots els medis de comunicació hi eren presents i buscaven les declaracions de la vídua, que ha estat per un dia la portaveu d'aquesta Espanya que ja compta amb una víctima més en mans d'ETA, una víctima que la majoria d'espanyols se senten tan seva en un dia com avui...
Bé, doncs casualment en fer zàpping he trobat que en una altra cadena estaven donant una altra noticia: la darrera víctima de la violencia de gènere també era enterrada avui. No recordo quin nom han dit, tant se val, vol dir que no l'han repetit massa vegades. Entre sis amigues carregaven el fèretre i la ploraven, tot reclamant justícia. El seu ex la va matar cremant-la (quina coïncidència, igual que la darrera vícitma d'ETA), i també va intentar matar els seus fills, que estan hospitalitzats.
Però, vés per on, en aquest enterrament de segona, els medis no s'han interessat per les declaracions de cap persona que la coneixia. Ni hi havia polítics de negre, ni tampoc ningú de la casa reial. I ningú, en cap lloc de les Espanyes, ha convocat cap minut de silenci per condemnar un crim com aquest.
Aleshores he volgut comprovar fins a quin punt són més interessants les morts del conflicte vasc que les morts per violència de gènere. He trobat per Internet que l'any 2008 van morir 70 dones. El 2007, 71. I el 2006, 68.. El 2005, 57. És a dir, que la cosa va "in crescendo":
http://ecodiario.eleconomista.es/sociedad/noticias/978894/01/09/70-mujeres-mueren-victimas-de-la-violencia-de-genero-en-Espana-en-2008.html
No vul fer demagogia amb dades i estadístiques. Si tingués més informació m'agradaria poder-la aportar per comprovar que els recursos i esforços que es destinen a tractar unes víctimes no es destinen a evitar-ne unes altres que són moltíssim més nombroses.
Per què?
Algú podria respondre que no es tracta de fer números, sinó que la situació política del país vasc és especial, etc. Ho sento molt, però aquest argument ja no me'l crec més. I SI, SI que es tracta de fer números. 70 dones mortes en un any és un número prou important com per fer que es tracti d'una qüestió de números, entre altres coses.
Però el cas és que la violència de gènere no suma ni resta vots.
Les dones que moren cada any no suposen un perill per a l'estabilitat de cap partit polític. En canvi les víctimes d'ETA sí. Aquestes víctimes donen o fan perdre vots, perquè els diferents partits polítics s'han alimentat de cada una d'aquestes morts. Alguns m'atreviria a dir que fins i tot les necessiten com l'aigua per tenir una raó de ser. De la mateixa manera que ETA segurament necessita els partits centristes per poder-se continuar justificant. Es necessiten els uns als altres, uns aporten morts i els altres presos repartits per tot el territori espanyol. És per això que cada mort, i cada pres, és tan important per a ells.
Així doncs, el negre rigurós dels polítics a l'enterrament d'avui al país vasc no és més que hipocresia.
Les amigues que portaven el fèretre de la penúltima víctima de la violència de gènere no hi anaven pas de negre.
I dic "penúltima" perquè abans d'acabar el telenoticies encara han parlat d'un altre "últim" cas.
Perdoneu si m'he allargat, però m'agradaria que reflexionessiu amb mi, si no ho heu fet ja pel vostre compte. Teniu el meu permís per reenviar aquest correu a qui vulgueu si compartiu aquesta reflexió".
"No sé si perquè una ja n'està tipa de tanta hipocresia, o perquè la calor la sang altera, però no me'n puc estar d'enviar-vos aquesta reflexió:
Avui tots hem vist a les noticies l'enterrament "a bombo i platillo" del senyor que ahir va ser assassinat per ETA. Els amics i companys de feina carregaven el fèretre, els princeps donaven el condol amb tota solemnitat, els polítics d'un i altre costat vestien de negre rigurós, tots els medis de comunicació hi eren presents i buscaven les declaracions de la vídua, que ha estat per un dia la portaveu d'aquesta Espanya que ja compta amb una víctima més en mans d'ETA, una víctima que la majoria d'espanyols se senten tan seva en un dia com avui...
Bé, doncs casualment en fer zàpping he trobat que en una altra cadena estaven donant una altra noticia: la darrera víctima de la violencia de gènere també era enterrada avui. No recordo quin nom han dit, tant se val, vol dir que no l'han repetit massa vegades. Entre sis amigues carregaven el fèretre i la ploraven, tot reclamant justícia. El seu ex la va matar cremant-la (quina coïncidència, igual que la darrera vícitma d'ETA), i també va intentar matar els seus fills, que estan hospitalitzats.
Però, vés per on, en aquest enterrament de segona, els medis no s'han interessat per les declaracions de cap persona que la coneixia. Ni hi havia polítics de negre, ni tampoc ningú de la casa reial. I ningú, en cap lloc de les Espanyes, ha convocat cap minut de silenci per condemnar un crim com aquest.
Aleshores he volgut comprovar fins a quin punt són més interessants les morts del conflicte vasc que les morts per violència de gènere. He trobat per Internet que l'any 2008 van morir 70 dones. El 2007, 71. I el 2006, 68.. El 2005, 57. És a dir, que la cosa va "in crescendo":
http://ecodiario.eleconomi
No vul fer demagogia amb dades i estadístiques. Si tingués més informació m'agradaria poder-la aportar per comprovar que els recursos i esforços que es destinen a tractar unes víctimes no es destinen a evitar-ne unes altres que són moltíssim més nombroses.
Per què?
Algú podria respondre que no es tracta de fer números, sinó que la situació política del país vasc és especial, etc. Ho sento molt, però aquest argument ja no me'l crec més. I SI, SI que es tracta de fer números. 70 dones mortes en un any és un número prou important com per fer que es tracti d'una qüestió de números, entre altres coses.
Però el cas és que la violència de gènere no suma ni resta vots.
Les dones que moren cada any no suposen un perill per a l'estabilitat de cap partit polític. En canvi les víctimes d'ETA sí. Aquestes víctimes donen o fan perdre vots, perquè els diferents partits polítics s'han alimentat de cada una d'aquestes morts. Alguns m'atreviria a dir que fins i tot les necessiten com l'aigua per tenir una raó de ser. De la mateixa manera que ETA segurament necessita els partits centristes per poder-se continuar justificant. Es necessiten els uns als altres, uns aporten morts i els altres presos repartits per tot el territori espanyol. És per això que cada mort, i cada pres, és tan important per a ells.
Així doncs, el negre rigurós dels polítics a l'enterrament d'avui al país vasc no és més que hipocresia.
Les amigues que portaven el fèretre de la penúltima víctima de la violència de gènere no hi anaven pas de negre.
I dic "penúltima" perquè abans d'acabar el telenoticies encara han parlat d'un altre "últim" cas.
Perdoneu si m'he allargat, però m'agradaria que reflexionessiu amb mi, si no ho heu fet ja pel vostre compte. Teniu el meu permís per reenviar aquest correu a qui vulgueu si compartiu aquesta reflexió".
dilluns, 27 / abril / 2009
Ignorants
La notícia publicada a l'Avui:
"El mapa del temps entra al debat polític. La intenció del futur govern basc d'eliminar els mapes d'Euskal Herria es trasllada a Catalunya, on algunes veus reclamen l'eliminació del mapa dels Països Catalans de la informació meteorològica"*
La realitat política varia i quan uns pugen trenquen el que han construït els altres. La manca de criteri de la política i dels polítics, com sempre, els deixa en evidència, posant sempre els seus interessos per davant de les realitats. O això, o targiversen la realitat, o la limiten.
Sempre, quan aquests cosmopolites tracten les "altres realitats" realitats lingüístiques i culturals , es dediquen a reduïr-les a realitats administratives, o assenyalar-les com el gran papu que destrueix la realitat "hispana", i poder deixar-les en pur folklore local.
No fan el mateix quan es tracta de pana-iberitzar el món, oi que no senyors??
Siguin del color que siguin, són tots una colla d'ignorants!
*"La linea editorial, así cómo las representaciones gráficas e iconográficas de la programación de EITB, se inscribirán en la realidad política e institucional que representa la Comunidad Autónoma del País Vasco, sin perjuicio de informar sobre nuestro entorno cultural o territorial" extret del text Bases para el cambio democrático al servicio de la sociedad vasca signat per PSOE i PP. Fa por
"El mapa del temps entra al debat polític. La intenció del futur govern basc d'eliminar els mapes d'Euskal Herria es trasllada a Catalunya, on algunes veus reclamen l'eliminació del mapa dels Països Catalans de la informació meteorològica"*
La realitat política varia i quan uns pugen trenquen el que han construït els altres. La manca de criteri de la política i dels polítics, com sempre, els deixa en evidència, posant sempre els seus interessos per davant de les realitats. O això, o targiversen la realitat, o la limiten.
Sempre, quan aquests cosmopolites tracten les "altres realitats" realitats lingüístiques i culturals , es dediquen a reduïr-les a realitats administratives, o assenyalar-les com el gran papu que destrueix la realitat "hispana", i poder deixar-les en pur folklore local.
No fan el mateix quan es tracta de pana-iberitzar el món, oi que no senyors??
Siguin del color que siguin, són tots una colla d'ignorants!
*"La linea editorial, así cómo las representaciones gráficas e iconográficas de la programación de EITB, se inscribirán en la realidad política e institucional que representa la Comunidad Autónoma del País Vasco, sin perjuicio de informar sobre nuestro entorno cultural o territorial" extret del text Bases para el cambio democrático al servicio de la sociedad vasca signat per PSOE i PP. Fa por
dijous, 23 / abril / 2009
Amb gas, si-us-plau
L'aigua amb gas. Quin problema tenen els restaurants amb l'aigua amb gas? Per què molts cops ja ni entra en el menú? Per què els menús són més cars si demanes aigua amb gas? Molts cops més que si et demanes una Coca-Cola, que tampoc entra per cert... Per què aquesta segregació? Aigua amb gas no, però vi amb gasosa si?
A aquest pas, tornaré als temps de l'aigua de "litines"
A aquest pas, tornaré als temps de l'aigua de "litines"
dijous, 19 / març / 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
