Et fas massa cas, et mires massa el melic, no veus el món que t´envolta. No aprecies amb nitidesa, no sents amb llibertat, només pateixes. Obre´t, obre´t! Sent la por, si cal. I plora, plora... I riu, riu, riu molt. Sent la vida!
Sí, senyor, és boníssim. Quan assimilem que nosaltres som un conjunt de personatges que tenen cabuda dins del cervell, entendre'm el teatre de la vida.
Interpretem tots i cadascun d'ells i no els jutgem simplement actuem.
1 comentari:
Sí, senyor, és boníssim. Quan assimilem que nosaltres som un conjunt de personatges que tenen cabuda dins del cervell, entendre'm el teatre de la vida.
Interpretem tots i cadascun d'ells i no els jutgem simplement actuem.
Publica un comentari a l'entrada