Saps, quan era petit jugava amb Tente, i podia passar-me tota una tarda montant la nau, però arribava un moment en el que em bloquejava, perquè no trobava la peça o no em sortia com deia a les instruccions. Llavors era capaç de llançar-ho tot a terra, només de la ràbia que sentia per no saber solucionar el problema, i em carregava tot el que havia estat fent durant tota la tarda. El que no recordava es que em feia encara més ràbia haver de començar de nou.
Pensem una mica abans d'engegar-ho tot a mar un altre cop.
3 comentaris:
Completament d'acord. I afegiria que més val donar-li la culpa a un altre... en aquest cas a Tente mateix. ;-)Funciona. jej
Muas
Que gran el tente! Quins records, i quines batalletes que em fotia...
Les decisions s'han de prendre en fred.
Una abraçada company!
No, donar-li la culpa als altres no funciona. Pan para hoy y hambre para mañana que diuen.
Publica un comentari a l'entrada