Qüestió de números?

Avui m'ha arribat a través del Facebook una reflexió prou interessant com per deixar-la aquí perquè la llegiu

"No sé si perquè una ja n'està tipa de tanta hipocresia, o perquè la calor la sang altera, però no me'n puc estar d'enviar-vos aquesta reflexió:
Avui tots hem vist a les noticies l'enterrament "a bombo i platillo" del senyor que ahir va ser assassinat per ETA. Els amics i companys de feina carregaven el fèretre, els princeps donaven el condol amb tota solemnitat, els polítics d'un i altre costat vestien de negre rigurós, tots els medis de comunicació hi eren presents i buscaven les declaracions de la vídua, que ha estat per un dia la portaveu d'aquesta Espanya que ja compta amb una víctima més en mans d'ETA, una víctima que la majoria d'espanyols se senten tan seva en un dia com avui...

Bé, doncs casualment en fer zàpping he trobat que en una altra cadena estaven donant una altra noticia: la darrera víctima de la violencia de gènere també era enterrada avui. No recordo quin nom han dit, tant se val, vol dir que no l'han repetit massa vegades. Entre sis amigues carregaven el fèretre i la ploraven, tot reclamant justícia. El seu ex la va matar cremant-la (quina coïncidència, igual que la darrera vícitma d'ETA), i també va intentar matar els seus fills, que estan hospitalitzats.
Però, vés per on, en aquest enterrament de segona, els medis no s'han interessat per les declaracions de cap persona que la coneixia. Ni hi havia polítics de negre, ni tampoc ningú de la casa reial. I ningú, en cap lloc de les Espanyes, ha convocat cap minut de silenci per condemnar un crim com aquest.
Aleshores he volgut comprovar fins a quin punt són més interessants les morts del conflicte vasc que les morts per violència de gènere. He trobat per Internet que l'any 2008 van morir 70 dones. El 2007, 71. I el 2006, 68.. El 2005, 57. És a dir, que la cosa va "in crescendo":

http://ecodiario.eleconomista.es/sociedad/noticias/978894/01/09/70-mujeres-mueren-victimas-de-la-violencia-de-genero-en-Espana-en-2008.html

No vul fer demagogia amb dades i estadístiques. Si tingués més informació m'agradaria poder-la aportar per comprovar que els recursos i esforços que es destinen a tractar unes víctimes no es destinen a evitar-ne unes altres que són moltíssim més nombroses.
Per què?
Algú podria respondre que no es tracta de fer números, sinó que la situació política del país vasc és especial, etc. Ho sento molt, però aquest argument ja no me'l crec més. I SI, SI que es tracta de fer números. 70 dones mortes en un any és un número prou important com per fer que es tracti d'una qüestió de números, entre altres coses.

Però el cas és que la violència de gènere no suma ni resta vots.
Les dones que moren cada any no suposen un perill per a l'estabilitat de cap partit polític. En canvi les víctimes d'ETA sí. Aquestes víctimes donen o fan perdre vots, perquè els diferents partits polítics s'han alimentat de cada una d'aquestes morts. Alguns m'atreviria a dir que fins i tot les necessiten com l'aigua per tenir una raó de ser. De la mateixa manera que ETA segurament necessita els partits centristes per poder-se continuar justificant. Es necessiten els uns als altres, uns aporten morts i els altres presos repartits per tot el territori espanyol. És per això que cada mort, i cada pres, és tan important per a ells.
Així doncs, el negre rigurós dels polítics a l'enterrament d'avui al país vasc no és més que hipocresia.
Les amigues que portaven el fèretre de la penúltima víctima de la violència de gènere no hi anaven pas de negre.
I dic "penúltima" perquè abans d'acabar el telenoticies encara han parlat d'un altre "últim" cas.

Perdoneu si m'he allargat, però m'agradaria que reflexionessiu amb mi, si no ho heu fet ja pel vostre compte. Teniu el meu permís per reenviar aquest correu a qui vulgueu si compartiu aquesta reflexió".